dimarts, 21 de novembre de 2017

Itinerància a Gandia de l'exposició "Alfons Roig i la Generació del 27"

La sala de Dones de l’Antic Hospital de Sant Marc de Gandia acull des del passat divendres 17 de novembre l’exposició «Alfons Roig i la Generació del 27», una mostra comissariada per Rosa Mascarell Dauder i produïda pel MuVIM, que mostra la relació epistolar i d’amistat entre Alfons Roig i membres de la Generació del 27.

 L’exposició estarà oberta fins el pròxim 23 de desembre i l’entrada és gratuïta.

L’exposició està dividida en 3 grans blocs on es desgrana la relació entre Alfons Roig i 8 dels protagonistes de la Generació del 27, com ara Juan Gil-Albert, Maria Zambrano, Vicente Aleixandre o la família de Miguel Hernández. En un quart bloc, anomenat l’Ermita de Llutxent es fa un repàs a la faceta més coneguda d’Alfons Roig com a promotor, introductor i divulgador de l’art contemporani al nostre país. 




A través de l’exposició «Alfons Roig i la Generació del 27» ixen a la llum materials inèdits i escrits privats de Juan Gil–Albert, María Zambrano, Miguel Hernández, Emilio Prados, Vicente Aleixandre, José Bergamín, José Luis Cano i el propi Alfons Roig, en un intent de reconstruir la trama de col•laboració i amistat que va contribuir a mantindre’ls vius durant el llarg naufragi polític espanyol.
Comissariada per la investigadora Rosa Mascarell Dauder, qui va ser secretaria personal de Maria Zambrano, i produïda pel MuVIM de la Diputació de València, l’exposició mostra, entre d’altres documents, cartes inèdites i llibres de l’arxiu Alfons Roig, custodiats per la biblioteca del MuVIM, reproduccions de la revista la Hora de España fundada per Juan Gil-Albert i fotografies dels protagonistes.

El CEIC Alfons el Vell, coincidint amb l’exposició, ha organitzat un cicle d’actes entre els quals s’inclouen conferències, presentació de llibres o la projecció de documentals sobre la figura d’Alfons Roig.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

LA RELACIÓ D'ALFONS ROIG AMB L'EXILI REPUBLICÀ



Rosa Mascarell Dauder
Comisaria de l'exposició i coordinadora de les Jornades

"Quan s'escriga la història de la cultura valenciana, Alfons Roig necessitarà un capítol a part." Amb estes paraules Juan Gil-Albert acomiadava al seu amic, fa ara 30 anys. Alfons Roig no va ser sols un impulsor de les arts, un mestre obert i progressista, també va ser amic dels intel·lectuals de la seua generació, la dita Generació del 27 o de la República. En el moment més dur de la seua història, quan eren a l'exili i proscrits, Roig humilment els demanà perdó en nom d'una església que havia girat l'esquena als republicans.

El dijous 28 de setembre es va inaugurar al MuVIM una exposició que trau a la llum part del ric arxiu documental d'Alfons Roig. D'entre els tresors d'este arxiu, mostrem la relació que este home va tenir amb figures com María Zambrano, Emilio Prados, José Bergamín, Vicente Aleixandre i Juan Gil-Albert. Estes amistats estan documentades amb correspondència i entrades als seus diaris. D'altres no en tenim constància encara que sospitem que es donaren, com ara amb Rosa Chacel i Ramón Gaya, els dos grans amics de Gil-Albert, o el pintor Luís Fernández, que li obriria les portes de la casa de Picasso.

L'exposició fa un recorregut didàctic partint de la Generació del 27 a València en l'any 1937, quan els joves Gil-Albert, Manuel Altolaguirre i Ramón Gaya, funden la revista "Hora de España", amb l'aval de José Moreno Villa. Alfons Roig, als anys cinquanta i en plena dictadura, es va ficar en contacte amb molts dels que van ser redactors d'esta revista, allà on foren: Roma, Mèxic, París... Els va oferir tot el que tenia, la seua amistat i un lloc on tornar, si així ho decidien i necessitaven: l'ermita de la Mare de la Consolació de Llutxent.

Esta mostra és un inici de recuperació de la nostra memòria en la qual hem donat veu a especialistes en l'exili, Manuel Aznar i Antolin Sanchez-Cuervo; en la Generació del 27, Patricio Hernández, María Elizalde i Jose Antonio Mesa; en la Roma dels anys cinquanta quan es trobà Alfons Roig amb María Zambrano, Elena Laurenzi. A més a més, Joaquín Verdú de Gregorio, testimoni directe, reflexiona sobre la difícil decisió de trencar l'exili i tornar, a quin tipus de país? La veu de l'Antígona de María Zambrano és la que escoltem darrere la reflexió de Verdú. Tenim també el testimoni de dos deixebles molt estimats de Roig, Eusebi Moreno i Jeremy Fox, este darrer implicat amb la defensa de la democràcia arreu del món. A banda de col·laborar al catàleg, estan convocats per al 27 d'octubre en el MuVIM on, durant tot el dia, podrem debatre i conversar amb elles i ells.

Este és també un projecte obert a les històries dels que foren amics i amigues d'Alfons Roig. Per aconseguir replegar-les, els convoquem en la que va ser sa casa, l'ermita de Llutxent. Allí molts joves trobaren un lloc de pau creativa, de llibertat i d'accés a la història silenciada, als mestres que hauríem d'haver tingut i no vàrem tenir. María Zambrano deia que amb la dictadura ens havíem quedat orfes de mestres, Roig fa de pare de molts. El 28 d'octubre, dissabte matí, en l'ermita de Llutxent arreplegarem eixes veus.



dilluns, 3 d’abril de 2017

HOMENATGE A ALFONS ROIG EN EL 30 ANIVERSARI DE LA SEUA MORT

EN MARÇ, AMB MOTIU DEL DIA DE LA DONA, VAM COMENÇAR LES ACTIVITATS PEL 30 ANIVERSARI DE LA MORT D'ALFONS ROIG AMB UNA MOSTRA SOBRE L SEUA AMISTAT AMB MARÍA ZAMBRANO (es pot veure a la sala de lectura de la biblioteca del MuVIM).

HEM CONTINUAT AMB UN ARTICLE DE LA INVESTIGADORA ROSA MASCARELL, PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ (Nº 424, març 2017).

AL LLARG DE L'ANY ANIREM INFORMANT D'ALTRES ACTIVITATS...




Alfons Roig i la generació en l’exili

Rosa Mascarell Dauder

El pare Alfons Roig (Bétera, 4 de juliol de 1903–Gandia, 11 de maig de 1987) és ben conegut a València sobretot per la seua tasca d’introducció de l’art contemporani i de renovació de l’art religiós, però hi ha una faceta menys coneguda i que em trobe en el deute de donar a conéixer. Quan treballava al costat de la filòsofa María Zambrano per editar el seu llibre Los bienaventurados, em parlà d’ell com un ésser digne de benaurança pel gest tan valent que va tenir en posar-se en contacte amb ella i altres exiliats republicans espanyols. Ho va fer, com diu ella en paraules que reproduïsc més avall, en els anys més foscos de la història espanyola recent i en perill de la seua pròpia vida.

Vivint María exiliada a Roma, va rebre la visita l’any 1955 d’un capellà de la seua mateixa generació, Alfons Roig, que humilment li va demanar perdó com a representant de l’Església. La mateixa Zambrano li diu en una carta datada en La Pièce (França) el 29 de febrer 1976:

«No olvidaré nunca que de ti recibimos las palabras más hermosas, de un desinterés total, puras y blancas, que quizás nadie de España nos haya dirigido, y desde luego las primeras de un sacerdote o simplemente las primeras así dichas, cuando motu proprio viniste a saludarnos a Roma, dos exiliadas de las que sólo el nombre conocías, y si algo de mí habías leído sería debido a tu atención sobre la obra de los exiliados. Y en los años más oscuros, de mayor espesa prohibición, tú limpiaste nuestra figura y la de la España condenada teniendo, según me parece “lógico y natural”, que pagar por ello. ¿Cómo no ir donde estés a darte allí las gracias?»

Aquesta imatge d’Alfons Roig com una persona compromesa amb el principi d’amor al proïsme i la defensa dels drets té encara la significació més gran avui. Alfons Roig no va actuar per atzar, segons Maria, «res en una persona com n’Alfons va poder ser a causa de l’atzar. Era un pelegrí de la bellesa, de l’art i de la solitud. Un pelegrí que anava cercant els que pateixen d’injustícia, desconeixement i desemparament».

Igual que a ella, va buscar també al poeta Emilio Prados i la seua família en l’exili, a José Bergamín, o a la família de Miguel Hernández, a qui va ajudar a recuperar com a poeta. També va oferir la seua amistat a intel·lectuals que tornant de l’exili havien quedat marginats durant la dictadura, com Juan Gil-Albert. A tots va oferir la seua amistat i els va mostrar el seu reconeixement donant ànim als oblidats pel seu país, fent moltes vegades de pont entre fronteres.

La seua casa, l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació a Llutxent, estava oberta a tots. La va oferir tant a perseguides per la dictadura, com les germanes Zambrano, com a joves, a intel·lectuals i artistes, a la comunitat cristiana ecumènica dels germans de Taizé, i a qui necessitara un lloc de meditació, pau i llibertat.

Enguany farà 30 anys de la mort a Gandia d’Alfons Roig. Aprofitant aquesta circumstància, volem que es mantinga viva la memòria d’aquest home exemplar. Es publicarà la seua correspondència amb María Zambrano i es vol també donar a conéixer la seua relació amb la Generació del 27, generació que ell nomenava «de l’amistat», amb una exposició documental i diversos actes a València, Llutxent i Gandia.

Hi ha coses que van més enllà de la ideologia o credo que es tinga, i que Alfons Roig va repartir a mans plenes: la generositat, el consol, la comprensió i el refugi. Pel treball de documentació que vaig realitzant sobre la correspondència i les memòries dels exiliats de la Guerra Civil Espanyola, m’adone amb pena que la història es repeteix una vegada i altra. A Europa continuem tenint exiliats en camps de concentració, les fronteres es tanquen de nou per raó de religió o color. La tasca d’aquest ermità segueix, per desgràcia, sent una labor potser més necessària que mai: cercar als qui pateixen d’injustícia, desconeixement i desemparament, i emparar-los.

divendres, 13 de maig de 2016

MUSAS a la ciutat : el paisatge cultural de València a les biblioteques de museus


El Dia Internacional dels Museus 2016, l'ICOM (Consejo Internacional de Museos) un any més planteja un tema conjunt sobre el qual es basen totes les celebracions a nivell internacional. Enguany el lema triat és “Museus i Paisatges Culturals”.

Els museus són part del paisatge, estan encarregats de protegir el seu patrimoni ja no sols el que està dins dels seus murs, sinó també el que es troba fora. Els museus contribuixen al coneixement del paisatge cultural que els envolta i com a font principal d'informació conten amb les biblioteques dels museus.





I ahí estem com sempre nosaltres, MUSAS València, les biblioteques i bibliotecàries de la ciutat de València que un any més, i conscients de la nostra importància en la tasca informativa als ciutadans, volem participar del Dia Internacional dels Museus 2016 de manera conjunta. Tenim clar que es fa més força unides i que si cridem alhora ens farem molt més visibles.



Enguany hem creat un mapa interactiu on cada biblioteca de museu tria tres punts de la ciutat, ja siga un barri, un edifici o una obra d'art, sobre els quals podem dir moltes coses. Tenim un doble objectiu: descobrir o redescobrir nous espais de la ciutat als veins i visitants i reivindicar les nostres biblioteques com a fonts d'infomació imprescindibles per saber més del paisatge cultural que ens envolta.



Any rere any, en cada acció que fem utilitzem plataformes gratuïtes de comunicació i enguany no va a ser d'altra manera. Som un grup de treball col·laboratiu, sense cap tipus de pressupost, i si les coses es fan sense diners vol dir que darrere hi ha professionals amb moltes idees i ganes de treballar. Això és una sort, veïns i veïnes, teniu molta sort. A què espereu per vindre a conéixer-nos?


Per al DIM 2016 anem a utilitzar un google maps on trobareu com ja hem dit tres punts marcats de la ciutat per cadascuna de les biblioteques de museus. Cada biblioteca ha destacat aquells racons que més vinculació tenen amb la seua bibliografia especialitzada i que podem oferir als usuaris. Inclourem un xicotet text explicatiu i unes poques fotos per mostrar-vos l'espai de què vos parlem i una selecció bibliogràfica del què podeu trobar als nostres centres d'informació.

Ací teniu la selecció de cada biblioteca:

Biblioteca de l'IVAM


  • Billares Colón
  • Torres de Serranos
  • Edificio Merle

Biblioteca del Museo Nacional de Cerámica


  • Panel de cocina con escena familiar 
  • Escultura monumental de Palas Atenea

Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Valencia


  • Escut de València de la façana de l'Ajuntament de València
  • Sant Tomàs de Villanueva i Sant Lluís Bertrán
  • Monument a Ignasi Pinazo Camarlench

Biblioteca del Museu de Prehistòria de València

  • Inscripció a la Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats
  • Inscripció a la casa nº 1 del carrer Trinquet de Cavallers
  • Inscripció al Passeig de la Petxina

Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia


  • Teatre Principal de València - Fons de la tramoia
  • Ciutat viscuda : ciutats valencianes en trànsit 1800-1940
  • Barri del Cabanyal 


  • Reial Societat Econòmica d'Amics del País Valencià
  • Antic Hospital General - Col·legi Major de la Seda
  • Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

Biblioteca de l'Iber - Museo de los Soldaditos de Plomo
  • Procesión del Corpus - Casa de les Roques
  • Palacio de Malferit
  • Universitat de València. Estudi General.

Gaudiu del passeig que des de MUSAS València vos oferim i no oblideu vindre a les biblioteques de museus a conéixer-nos i consultar les nostres col·leccions. Recordeu que som d'accés públic! Vos esperem!

dilluns, 28 de desembre de 2015

ALFONS ROIG I LA COMUNITAT DE TAIZÉ


Taizé. El poble i al fons l'església de la Reconciliació (comunitat de Taizé)


 

Amb motiu de la Trobada Europea de Joves a la ciutat de València, del 28 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016, hem preparat la mostraAlfons Roig i la Comunitat de Taizé”, a la mateixa sala de lectura de la biblioteca del MuVIM i l’horari de visita és el de la biblioteca, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00.


Dibuix de l'ermita de Llutxent



Des dels anys seixanta es va establir una forta relació entre Alfons Roig i la Comunitat de Taizé. L’ermita de Llutxent es va convertir en un centre de trobada d’artistes, intel·lectuals i ecumenisme cristià.




 
Gravat del germà Marc


 
A l’arxiu Alfons Roig es conserven quasi 300 cartes de l’Alfons amb diferents germans de Taizé, a més de nombroses obres editades a Taizé i altres documents manuscrits i gràfics.

dijous, 26 de novembre de 2015

Els llibres de la Malenconia



'Sibil·la', de Josep de Ribera (Museu del Prado)


Amb motiu de la presentació en el Museu de Belles Arts de València de l’exposició Temps de malenconia: creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or, del 12 de novembre de 2015 al 7 de febrer de 2016, la biblioteca del Museu de Belles Arts ha preparat aquestes referències bibliogràfiques dels llibres que s’exposen en la mostra o que se citen en el catàleg que l’acompanya.

Al llarg del recorregut de Temps de malenconia s’exhibeixen diversos llibres directament relacionats amb el tema central de l’exposició i amb l’època que comprén. Ja que el paper és un material molt sensible al seu maneig i a diversos factors ambientals, els llibres es presenten en vitrines tancades, i n’hi ha de ressenyats en el catàleg de l’exposició que han estat substituïts per exemplars semblants però de distinta edició o que no formen part de la mostra en este Museu.

Als que vos interesse saber més i fins i tot ‘fullejar’ algun dels llibres exposats, vos facilitem tot seguit els enllaços que remeten al llibre corresponent o a una edició posterior.

Joan Baptista Lavanha: Descripción del universo, 1613 [cat. exp. núm. 2]
Biblioteca Nacional, Madrid

Athanasius Kircher: Musurgia universalis, sive ars magna consoni et dissoni, in X libros digesta: qua uniuersa sonorum doctrina, & philosophia, musicaeque tam theoricae, quam practicae scientia, summa varietate traditur..., 1650 [cat. exp. núm. 18]
Universitat Politècnica de València

Andrés Velázquez: Libro de la melancholia: en el qual se trata de la naturaleza desta enfermedad, assi llamada Melancholia, y de sus causas y simptomas, y si el rustico puede hablar latin, ò philosophar, estando phrenetico ò maniaco, sin primero lo auer aprendido, 1585 [cat. exp. núm. 20]
Biblioteca Nacional, Madrid

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Universitat Politècnica de València, edició de 1883

Este títol s’inclou també en l’exposició de València, encara que no apareix en el catàleg de la mostra:

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1576
Biblioteca Universitat Politècnica, edició de 1625


Per als títols següents donem els enllaços als registres bibliogràfics de les biblioteques valencianes amb exemplars del llibre exposat o d’una edició posterior.

Claudi Galé: Sobre los lugares afectados = De locis affectis, 1542 [cat. exp. núm. 3]
Biblioteca Universitat de València, edició de 1997

Dioscórides: Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos, 1555 (edició que apareix en el catàleg emcara que a València se n’exposa una altra de 1563) [cat. exp. núm. 13]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Antonio Ponce de Santa Cruz: In avicennae primam primi..., 1622 [cat. exp. núm. 19]
Biblioteca Universitat de València

Juan Huarte de San Juan: Exámen de ingenios para las ciencias, 1640 [cat. exp. núm. 21]
Biblioteca Valenciana, distintes edicions
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, 1640 [cat. exp. núm. 22]
Biblioteca Valenciana, edició de 1660
Biblioteca Universitat de València, distintes edicions

Miguel de Cervantes Saavedra: Segunda parte del ingenioso cavallero don Quixote de la Mancha, 1615 [cat. exp. núm. 28]
Biblioteca Valenciana, edició de 1616

Alonso de Freylas: Conocimiento, curaciō, y preseruaciō de la peste…, 1606 [cat. exp. núm. 30]
Biblioteca Universitat de València

Claudio Galeno: Galeni Librorum prima classis naturam corporis humani, 1609
Biblioteca Valenciana, edició de 1625


Des del Museu de Belles Arts de València esperem que estes dades vos permeten aprofitar més l’exposició. També vos convidem a visitar la nostra biblioteca, els fons de la qual estan orientats cap a la col·lecció artística del Museu. Vos poden ser d’utilitat per a ampliar coneixements sobre qualsevol artista o moviment.
Per a ampliar la informació sobre la biblioteca del Museu de Belles Arts i el seu horari d’atenció al públic podeu consultar la nostra Web www.museobellasartesvalencia.gva.es