dimarts, 8 de maig del 2012

Alfons Roig: 25 anys en el record


      L'11 de maig de 2012 es compleixen 25 anys de la mort d'Alfons Roig i volem aprofitar aquesta data per a recordar que la seua biblioteca forma part dels fons que constitueixen la Biblioteca del MuVIM.

El pare Alfons Roig Izquierdo (1903-1987) va donar la seua biblioteca i pinacoteca a la Diputació de València en març de 1985. A través de la seua biblioteca es pot observar que el seu amor als llibres no era l’amor del bibliòfil, sinó el d’aquell que cerca i empra els llibres per a saber i entendre la pròpia vida i el propi món on viu: per això la seua biblioteca anava creixent al ritme de les preocupacions vitals dels seus moments històrics o, millor, existencials que, a més a més, anaven lligats íntimament amb els dels seus amics.

La seua gran passió per l'art el va dur a relacionar-se amb artistes i crítics, a viatjar per Europa i a escriure sobre art. El pare Roig va recórrer Espanya donant conferències i introduint un poc d'aire fresc europeu en una Espanya de tenebres, tal com resava una dedicatòria de María Zambrano: «Para Don Alfonso Roig que admirablemente en tiempos de impenetrable oscuridad, derramó palabras verdaderas con la obstinación del agua».

Els seus alumnes, tant els de l'escola de Belles Arts com els del Seminari, el recorden com la persona que els va obrir els ulls a l'art modern, o millor dit, a la modernitat. D'ell van escoltar, per primera vegada, noms d'artistes com Kandinsky, Mondrian, Henri Moore, Manessier etc.; de poetes com Emilio Prados o Miguel Hernández; els va parlar de llibertat, de tolerància i d'escriptors que vivien en l'exili.

És un orgull per a la biblioteca del MuVIM mantenir el seu llegat bibliogràfic, perquè Alfons Roig va ser per al segle XX el que els il·lustrats ho van ser per al segle XVIII: l'home que es va atrevir a saber. Una persona que va conèixer, a través de la creació artística, els sentiments i necessitats del món que l’envoltava, a entendre l'espiritualitat en l'art, a donar un pas avant i despertar aquells cors assedegats de saber; a ells els va ensenyar L’art viu del nostre temps. De la mateixa manera que els seus predecessors del segle XVIII, va ser moltes vegades incomprés i criticat. Després de la conferència que va donar sobre Picasso, a mitjan els anys cinquanta, en la qual mostrava públicament el seu tarannà tolerant i religiosament obert, va trobar un ambient hostil.

La seua biblioteca, formada a partir de l'any 1939, perquè l'anterior va ser devastada durant la Guerra Civil (quan exercia el seu ministeri pastoral en la Parròquia de San Juan de Ribera de València), està formada per unes 6.000 monografies i més de 180 títols de revistes. El seu zel per guardar els catàlegs i els tríptics de les exposicions converteix aquest llegat en font de primera mà per a rastrejar l'activitat artística i expositiva d'uns anys difícils per a l'art modern. A través de les anotacions dels seus llibres, els seus comentaris i «els seus papers» podem conèixer millor a aquest home senzill, humil i cult.

Va morir l’11 de maig de 1987 en l'hospital de Gandia, on va ser traslladat des de l'Ermita de Llutxent, on vivia. Vint-i-cinc anys després el seu retrat presideix la nostra biblioteca perquè la seua presència segueix viva entre nosaltres. El pare Alfons Roig va ser una persona que va estimar i va ser estimada, com resa el seu epitafi: “Alfons Roig, qui estimà i fou estimat”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixan's la teua opinió ens interessa moltíssim...